[page-n-1]
LA ESTATUARLA EN BRONCE
EN HISPANLA
La Península Iberica atresora un conjunt important
d'estatubia romana en bronze que seria més nodrit si se
n'haguera conservat un nombre major d'exemplars,
desapareguts per sempre, a causa del facil aprofitament d'aquest
metall una vegada fos de nou; la presencia d'aquests exemplars
queda testimoniada grhcies a la documentació epigrhfica
al.lusiva a statuae, simulacra o signa aerea, qualificatiu emprat per
a les imatges executades en bronze.
La celebració conjunta de l'exposició sobre Bronzes romnns a
Espanya, el 1990, i del XZ Congrés Internacional de Bronzes Antics,
serví per a oferir la primera visió de conjunt de les realitzacions
en aquest metall procedents de l'antic solar hispano-roma. A més
de l'abundor i la diversitat extraordinhries d'objectes
arqueolbgics exposats i descrits en el cathleg, fidel reflex de
l'ampli ús que, per als fins més diversos, van fer els romans
d'aquest metall, no hi ha dubte que l'estatuiria en representa
l'a~artatmés es~ectacular.
Per regla general, sota la denominació d'estatuhia s'inclouen
des de les figures d'escala reduida com, per exemple, el conjunt
de tretze ex-vots d'epoca republicana procedents de Sagunt
(BLECH, 1989,43-91; RODA, 1990,75), amb una alchia mitjana
de 15 cm, fins a les esthtues de grandhria igual o superior al
natural, com el togat de Periate ( P e r , Granada) (ARCE, 1982 i
1990,20; TRILLMICH, 1990; RODRIGUEZ OLIVA, 1990))que
arriba a 160 cm d'alchria; d'aquí que s'acostume a distingir entre
l'estatuhria major i la menor.
Per raons bbvies, és molt superior la proporció d'obres de
menors dimensions, com també és més freqüent trobar completes
les estatuetes que no les realitzacions de gran format. De fet,
llevat de casos aillats, la major part de l'estatuhria major ha
arribat als nostres dies en estat fragmentad.
La innegable estima que la societat romana manifestava pels
objectes artístics i artesanals en bronze va motivar que, tant
l'esfera pública com la privada, la política, la militar o la
religiosa, disposaren de realitzacions escultbriques en aquest
material.
La diversitat geogrhfica i cultural dels distints territoris que
configuraven el solar peninsular en epoca romana es tradueix en
una distribució de les troballes d'estatuhria en bronze on
+
Universitat de Valhcia.
La Península lbirica atesora un importante conjunto de estatuaria
romana en bronce que podría ser más nutrido de hnberse conseroado un
mayor número de ejemplares, desaparecidos para siempre a causa del
fácil renprovechamiento de este metal una vez fundido de nuevo y cuya
presencia queda atestiguada, gracias a la documentncióiz epigráficn
aliisiva a statuae, simulacra o signa aerea, calificativo empleado pnra
las figurasejecutadas etz bronce.
La celebración conjtinta de la exposición sobre Bronces Romanos
en España en 1990 y del XI Congreso Internacional de Bronces
Antiguos, sirvió pnra ofrecer la primera visión de conjunto de las
realizaciones en este metal, procedentes del antiguo solar
hispnnorromano. Además de la extraordinaria abundancia y diversidad
de objetos arqueológicos expuestos y descritos eiz su Catálogo, fiel reflejo
del amplio uso que para los fines más dispares hicieron los romanos de
este metal, no cabe duda que la estatuaria representa el apartado más
espectacular.
Por lo general, bajo la denominación de Estatlraria se incliryeiz
desde las figuras de escala reducida como, por ejemplo, el conjunto de 13
exvotos de época republicana procedentes de Sngutzto (BLECH, 1989,
43-91; RODA, 1990, 75), cuya altura media es de 15 cm., hasta las
estatuas de tamaño igual o superior al natural, como el togado de
Periate (Píñay, Granada) (ARCE, 1982 y 1990, 20; TNLLMICH,
1990; RODNGUEZ OLIVA, 1990) que alcanza 160 cm. de altura; de
ahíque suela distinguirsela estatuaria mnyor de la estatitaria menor.
Por razones ohias, es muy superior la proporción de obras de
menores dimensiones, como también es más frecuente encontrar
estatuillas completas que realizaciones eiz gran formato. De hecho, salvo
casos aislados, la mnyor parte de la estatuaria mayor ha llegado a
nuestros dhs en estado fragmentario.
El innegable aprecio que la sociedad romana manifestaba por los
objetos artísticos y artesanales en bronce, motivó que tanto la esfera
pública como privada, política, militar o religiosa, contase con
realizaciones escultóricas en este material.
La diversidad geogrRfca y cultural de los distintos territorios que
configuraban el solar peninsular en época romana, se traduce en una
distribución de los hallazgos de estatuaria en bronce en la qiie se aprecia
[page-n-2]
L'APOL.LO DE PINEDO
Cap pertanyent a una estatua togada descoberta a IznaUoz (Granada),coneguda com el Togat de Periate. I A seua identificació amb Yemperador Claudi
11el Gbtic, 268-270 d.C. planteja alguns dubtes. Museu Arqueolhgic Provincial de Granada. Foto Ministeri de Cuitura.
Cabeza perteneciente a estahra togndn desc~rbierfaen Iznalloz (GrnnndnJ, coriocih conlo Togado de Perinte. SI^ identificnción con el einpertldor Clnrrdio ii el Gótico,
268-270 d. de C. plantea algunas dudas. M~iseoArqueológico Proviticinl de Gmnndn. Foto Ministerio de Ctrltirrn.
[page-n-3]
Estatueta de bronze representantun &tir oferent. Forma part d'un conjunt de
13 ex-vots descoberts en un edifici de culte, anterior a les obres d'aterrassament del fdrum augusti de Sagunt. Segle 11 a.c. Museu de Sagunt. Foto
Ministeri de Cultura.
Estntirilla de bronce representando a irn sktiro oferente. Forma parte de irn corlji
de 13 exvotos descubiertos eri riri edificio de cirlto, nnterior a las obras de
nterwnzanrienfodel foro rugirsteo de Sngunto. Siglo U a. de C. Museo de Saprnto.
Foto Ministerio de Culburn.
Geni del Senat. Trobat davant de Ia facana occidental de l'anomenat Temple
de Diana a Merida (Badajod. Segona meitat del segle II d.C. Museu Nacional
d'Art Roma de Merida. Foto Ministeri de Cultura.
Genio del Senado. Hnllndo frente n In fnclindn occidentnl del dei~onrirzndoTetirplo de
Diana en Méridn (Bndnjd. Segrrtidn ir~itnddel siglo U d. de C Mrrseo Nnciorinl de
Arte Rmnnno deMtridn. Foto Ministerio de Cirltitrn.
s'apreaa una major cancentració de descobriments en bees molt
determinades, com, per exemple, la costa mediterrhnia, incloent-hi les Balears i les valls de l'Ebre i del Guadalquivir. Aquesta
proporció es restringeix de forma acusada a mesura que es
penetra a les terres de l'interior peninsular, que mostren un
panorama distint, i amb evidents signes d'arrelament en les
tradicions indígenes. Al Nord-oest, ja Garcia y Bellido va
observar la major abundancia d'estatues de bronze davant
l'escassa quantitat d'exemplars en pedra, arnb una proporció més
elevada al Conventus Bracaraugustanus que no al Asturum i
Lucmsis. Les fimiretes
a escala redwida hi constitueixen la nota
"
dominant, amb una forta presencia de divinitats de clara arel
clhssica, entre l ~ quals
s
destaquen, per la proliferaaó, Mercuri i
Minerva (RODA, 1990,831.
Els diferents graus de qualitat que s'aprecien en les estatues
de bronze estan en clara relació amb les dificultats que es
presentaven, sobretot als tallers de caire provincial, menys
avesats en I'execució d'estatuaria de bronze que els centres
especialitzats i dotats d'una major tradició. Aquestes diferencies
s'adverteixen de forma especial dins del camp del retrat. Així,
exemples com el cap i el peu d'un home jove pertanyent al rang
una mayor concentracióiz de descubrirnientos en áreas muy
determinadas como, por ejemplo, la costa inediterránea, ademrís de las
Baleares y los valles del Ebro y del Giiadnlqiiivir. Esta proporción se
restringe de formn acusada, a medida que se penetrn en las tierras del
interior peninsular que muestran un panorama distinto y con evidentes
signos de arraigo cori las tradiciones indígenas. En el Noroeste, ya
García y Bellido advirtió la mayor abundancia de esculturas de bronce
frentea la escasa cantidad de ejemplares en piedra, con una proporción
más elevada en el conventus Bracaraugustanus que en el Ashuum y
Lucensis. Las figurillas a escala reducida coizstituyen la nota
dominante con una fuerte presencia de divinidades de clnra rnignmby
clásica, destacando por su proliferación, Mercurio y Minem (RODA,
1990,83).
Los diferentes grados de calidad que se aprecian en las astatuas de
bronce estbn en clara relación con las dificultades que se presentaban
sobre todo en talleres de carácter provincial, menos adiestrados en la
ejecución de estatiiaria en bronce que los centros especializados y
dotados de una mayor tradición. Estas diferazcins se advierten de forma
especial en el ámbito del retrato. Así, ejemplos como la cnbeza y pie de
un hombre joven perteneciente al rango senatorial, descilbiertos en
[page-n-4]
L'APOL-LODE PINEDO
-
-
-
Cap d'estatua d'efeb. Trobat a la finca Las Piletas, Antequera (Malaga). Segle
11d.C. Museu Municipal d'Antequera. Foto Ministeri de Cultura.
Cnbezn de estntirn de efebo. Hnllndn eii la fiiicn Lns Piletns, Aiifeqiiera (Milngn).
Siglo 11 d . de C. Mirseo Mirnicipnl de Aiifeqiiern. Foto Miiiisterio de Cultirrn.
ptatueta representant Mercuri. Trobada a la finca L'Alter, Xilxes (Casteii6).
Epoca imperial. Museu Histbric Municipal de Borriana. Foto Ministeri de
Cultura.
Estnfirilln representniido a Mercirrio. Hnllndn eii 10 fiticn L'Alter, Chilclies
(Casfelldri). Épocn iiriperinl. Museo Histórico Mu~iicipnlde Birrriann. Foto
Ministerio de Cirltirrn.
senatorial, descoberts a Ercavica (Conca), o el suposat retrat de
Tiberi, procedent d e Tiermes, revelen unes mans poc
farniliqitzades arnb la retratística en bronze, fins a l'extrem de
plantejar dubtes sobre la filiació del cap de Tiermes amb
I'emperador Tiberi (TRILLMICH, 1990, 40-41). En el cas del
personatge d'Ercavica s'observen defeetes de fosa, i fins i tot en
queden traces del motle primitiu. Per contra, l'extraordinhia
qualitat d'un altre retrat de Tiberi, descobert a les acaballes del
segle passat a Maó, a banda de no plantejar dubtes
d'identificació, permet considerar-lo obra importada, eixida d'un
taller especialitzat (TRILLMICH, 1990,41-43).
No obctant aixo, Irelevada qualitat tecnica i artística no
sempre garanteix una interpretació segura del personatge
representat. Aquest és el cas dels dos retrats, l'un masculí i l'altre
femení, recuperats al temple in aiztis drAzaila (Terol), en
companyia de les restes d'un cavall, respecte als quals no hi ha
acord general quant a la identificació, ni tampoc quant a la
cronologia (BELTRAN LLORE, 1976,459 SS; TRLLLMICH, 1990,
48-50; RODÁ, 1990, 77-78; MOSTALAC i GUIRAL, 1992,123153). August jove, Gai Cesar, Qurnt JuniHisph o un membre de
Yaristocricia local per al personatge mascdí, i Scribonia, Lívia,
Juno o Victoria per al femení, que guarda una semblanga evident
amb una altre cap diademat procedent de Fuentes de Ebro
Ercavica (Czrencn) o el slrpuesto retrato de Tiberio, procedente de
Tierrnes, revelan unas manos poco familiarizadas coiz la retrntísticn eiz
bronce, hnsta el extremo de plantear dudas sobre la filiación de la cabeza
de Tiermes con el emperador Tiberio (TRILWWCH, 1990,40-41). En el
caso del personaje ercavicense, se observan fallos de fusión, quedando
incluso huellas del molde primitivo. En cambio, la extraordinaria
calidad de otro retrato de Tiberio, descubierto a finales del siglo pasado
en Mnhón, aparte de no plantear dudas sobre su identificación,permite
considerarlo obra importada, surgida de un taller especializado
(TRTLLMICH, 1990,41-43).
No obstante, la elevada calidad técnica y artística izo siempre
gnrantizn una interpretación segura del personaje representado. Este es
el caso de los dos retrntos, tino masculino y otro femenino, recuperados
en el templo in antis de Azaila (Teruel), junto con los restos de un
caballo y sobre los que no hay ncuevdo genpl sobre su identificación,
como tampoco sobre su cronología (BELTRAN LLOXIS, 1976,459 SS.;
TRILLMICH, 1990, 48-50; RODA, 1990, 77-78; MOSTALAC y
GUIRAL, 1992,123-153). Augusto joven, Gayo César, Quinto Juiiio
Hispano o un miembro de la aristocracia local para el personaje
masculino; Scribonia, Livia, Juno o Victoria para el femenino, que
guarda un evidente parecido con otra cabeza diademada procedente de
Fuentes de Ebro (Zaragoza), constituyen las diversas propuestas sobre
[page-n-5]
Cap del déu Hipnos. Trobat a la vil.la romana El Ruedo, Almedinilla (Cbrdova).Primera meitat del segle II d.C. Museu Municipal d'Almediniia. Foto Desiderio
Vaquerizo.
Cnbezn del dios Hypiios. Hnllndn etl ln villa ronmiia El Ruedo, Aliiiedíiiilln (Córdobn). Priii~erniiiitnd del siglo 11 d. de C. Mirseo Mililiciynl de Alinediililln. Fofo Desiderio
Vnq~~erizo.
(Saragossa), en constitueixen les diverses propostes, sense que
cap trobe el consens unanime dels especialistes.
Un altre exemple il.lustratiu d'aquestes dificultats el
constitueix el denominat togat de Periate (Píñar, Granada), pel
lIoc en que se'l va descobrir, fortuitament, el 1982, que representa
un home d'edat madura i 1,60 m d'al~hia,vestit arnb toga i arnb
signes d'elevat rang social. Pel semblant arnb els retrats de
Claudi 11 el Gotic, Arce ha suggerit, &identificar-lo arnb aquest
emperador (ARCE, 1982; RODRIGUEZ OLIVA, 1990, 94),
proposta que planteja dubtes a uns altres autors (TRILLMICH,
1990, 47-48). En qualsevol cas, és possible que el cap no
pertanguera al cos original, sinó que s'hi afegira en un moment
posterior, circumstincia que s'esdevenia arnb certa freqüencia,
sobretot en ambients militars.
Pel que fa a l'esfera urbana privada, un dels retrats més
sobresortints és la dama flivia d'Empúries, que constitueix una
de les estampes més conegudes de l'estatuiria romana a
Hispania, a causa del pentinat en "niu d'abella", arnb rulls molt
prominents (RODA, 1990,74).
Les característiques de l'emplacament influien de forma
decisiva a I'hora de triar el tema a representar. Així, a les
instal.lacions militars, era obligada la presencia de l'estitua
imperial en bronze (ARCE, 1990, 21), instalalada en el sncellirrn
lns que ningutzn e~rcueirtrnel consenso unánime de los especinlistns.
Otro ejemplo ilustrntivo de estns dificliltndes lo constitltye el
deno~nitzndotogndo de Perinte (Píñnr, Grnnndn), por el htgnr en que fite
descubierto fortttitnmente, en 1982, que representn n un hombre de edad
mndurn y 1,60 in. de nltitrn, vestido con togn y con signos de elevndo
rnrzgo social. Por su pnrecido con los retrntos de Clnitdio II el Gótico,
Arce h t slrgerido identificarlo con este elnperndor (ARCE, 1982;
RODRIGUEZ O L N A , 1990,94), propiiestn que plnnten dudns n otros
autores (TRTLLMiCH, 1990,47-48). Eiz cttnlquier caso, es posible que
la cnbezn izo perteireciese nl cuerpo origitml, sino que se nílnniese en un
inornento posterior, circiirzsta~rcinque ncontecín con ciertn frecttencin,
sobre todo en nmbieíztes inilitnres.
Por lo qiie se refiere al ámbito ltrbnno privado, ltiro de los retratos
~írríssobresnlierrtes, es ln dnrnn finvin de A~npuriasqiie constituye iinn
de las estnmpns inrís conocidas de ln estatt~arinro~nnnnen Hispn~zia,
debido si4 peiilndo en "nido de nbejn" con rizos rntry prorni~zentes
(RODA, 1990,74).
h s cnrncterísticns del e~nplnznmientoinfluían de formn decisivn n
ln horn de escoger el tema n represetztnr. Así, en lns instnlnciones
niilitnres era oblignda la preserrcin de la estntiin irnperinl en bronce
(ARCE, 1990, 21), sitiindn en el sacellum de los principia inter
[page-n-6]
L'APOLeLO DE PINEDO
'ir'
Estatueta representant Mercuri assegut sobre una roca. Procedeix de
í'Alcúdia d'Elx. Epoca imperiai. Museu Arqueolbgic Nacional. Foto Ministeri
de Cultura.
wiarurra i~pesentantNeptú. Sosté un galfí en la m i esquerra, mentre que el
k a dret
~ esti alfat en actitud d'agafar el trident. Trobada a Dénia (Alacant).
Epoca imperial.Museu de Sant Pius V de Valencia. Foto Ministeri de Cultura.
Estntirilln represeiftniidon Mercirrio se~ztndosobre nrzn rocn. Procede de L7 Alcitdin
de Elche. Época ii~iperinl.Mirseo Arqiteológico Nnciorial. Foto Miriisterio de Cirltirrn.
Estntirilln represe~ztnridon Nepfir~ro.Soctierze ir11 delfírl eri ln innrio izqiiierdn,
rsieritras qite el brnzo derecho estrf nluido en ~ctitridde ngnrrnr el tridente. Hnllndn en
Deriin (Alicante). Época i~nperinl.Museo de Snri Pío V , Vnleizcin.Fofo Miiiisterio de
Czrltirrn.
dels principin inter signo, és a dir,entre les insígnies militars, com
apareix en una moneda de Cnesnrnugustn, datada en el s. 413 a.c.,
al revers de la qual figuren tres insígnies plantades sobre sengles
socols i, a i'anvers, també sobre pedestals, les estatues d'August
i, al costat, de Gai i Luci Cesars (TRILLMICH, 1990,43).
En clara relació amb l'ambient castrense, I'emperador es
representava abillat amb la indumentaria militar. Deia Plini (Nnt.
hist., XXXIV 18) sobre aquest particular: grnecn res niliil velare, nt
contrn Ronzana nc lnilitaris thornces nddere (&S costum grec no
cobrir el cos; per contra, «és costumn dels soldats romans afegir-hi la cuirassa~)(BIANCHIBANDINELLI, 1984,lO).
La imatge thoracntn de l'emperador mantenia evidents vincles
amb el model oficial d'esthtua imperial militar, representat per
l'August de Prima Porta. Paradoxalment, l'exemplar hispa miilor
conservat &estatua militar no procedeix &un campament roma,
sinó que va ser rescatat de les aigües d~ I'OceA Atlantic, davant
de l'illot de Sancti Petri a Cadis (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,94),
al costat de diversos blocs de pedra corbats, units per grapes de
plom. La presencia d'una mascara d'Okeanos en la cuirassa
podria aleludir al lloc d'exposició, Gades, ciutat oberta a
l'Atlantic (TRILLMICH, 1990, 47). Uns altres vestigis que es
signa, es decir, entre lns itzsignins inilitnres, coino apnrece en i~iin
moneda de Caesaraugusta, fechndn en el 413 n. de C. en ciiyo reverso
figuran tres insignins pln~ztndnssobre sendos zócnlos y en el nzverso,
también sobre pedestnles, lns estntuns de Augusto junto con Gayo y
Lucio Césares (TRILLMiCH, 1990,43).
En clara relnción con el n~nbientecnstrense, el imperator se
representaba ntnvindo con ln indiimentnrin ~izilitar,incltridn ln cornzn,
thorax, de acuerdo con una costuinbre muy roinatla descritn por Pli~zio
CNat. hist., X X I W , 18: graeca res nihil velare, at contra Romana
ac militaris thoraces addere) (BIANCHI BANDlNELLl, 1984,lO11).
Ln imagen thoracata del emperndor niaiztenín evidentes víizcitlos
con el modelo oficinl de estntlrn irnperinl militnr, representndo por el
Augitsto de Prima Portn. Pnrndójicnrnente, el ejeinplnr hispntlo inejor
conserundo de estatiin militnr no procede de iiiz cnmpninento rornnno,
sino 9iie fue rescntndo de lns nguns del í?cedi~oAtlántico, delnnte del
islote de Sancti Petri en Cddiz (RODXIGUEZ O L N A , 1990, 94),
junto con varios bloques de piedrn ci~rvndos,unidos por grnpns de
plomo. La presencia de unn rnáscnrn de Okeanos en ln cornzn, podrín
aludir a su lugar de exposición, Gades, ciudnd nbiertn al Atlántico
(TlULLMICH, 1990,47). Otros vestigios 9ite pueden ser relncioimdos
[page-n-7]
L ' E S T A T U ~ AEN BRONZE
1
poden relacionar arnb escultures rnilitars es localitzen a Rosinos
d e Vidriales (Zamora), Poza de la Sal (Burgos), Osca, Valeria
(Conca) (TRILLMICH, 44-45). En alguns casos, corn a Tarragona,
la presencia d'una estatua militar esta testimoniada per unes
restes mínimes d'indumentaria, localitzades a la necrbpoli
romano-cristiana, i que són un testimoniatge del destí que van
tenir unes peces que, en origen, degueren altar-se al fbrum
provincial, desmantellat al segle V (RODA, 1990, 73). Així
mateix, cal considerar dins de l'esfera militar alguns dels bronzes
recuperats al Nord-oest peninsular, corn la falera de Cidá do
Castro (Ourense) i l'hguila d~ Carbedo (Lugo), que pogué
pertinyer a un estendard (RODA, 1990,831.
Les esthtues eqüestres configuren u n dels apartats més
destacats per l'espectacularitat i el valor simbblic. A aquest tipus
degué perthnyer un cap de c ~ v a lfragmentat
l
procedent d e
Pollentin (ARCE, 1990,21; RODA, 1990, 72), corn també una cama
d e genet procedent d e Cerro Macareno (Sevilla) (Cntdleg
Exposició, 1990, 192, núm. 53). Bé que en ambdós casos se
n'ignora l'emplaqament original, és sabut que les estatues
eqüestres solien estar als espais cívics, especialment els fbrurns,
corn també en instal.lacions castrenses, arcs o monuments
funeraris. Unes altres restes de possibles imatges eqüestres es
registren a Tiermes, Tarragona i Empúries; cal afegir-hi les
proprocionades per la documentació epigrhfica i els pedestals de
monuments eqüestres. Un cas especial i de discutida
interpretació el constitueix l'esthtua &un cavall de bronze sense
genet que estava dedicat al déu Dis Pater al fbrum de Munigua
(Mulva, Sevilla) (ARCE, 1990,21).
Una bona part de l'estatuiria major en bronze degué tenir
corn a destinació les places públiques de les ciutats hispanoromanes, encara que n'hi ha ben pocs exemplars la procedencia
segura dels quals coincidesca arnb el fbrum. A Tiermes, en les
excavacions del fbrum, els anys 1910-1912, a més del suposat
Tiberi, hi destaca una figura d'Apol.10 de 137 cm. d'al~hria
(RODA, 1990, 80). A Merida, al fbrum presidit pel denominat
temple d e Diana, es va recuperar una interessantíssima
representació del Genitis Senatirs, d e 53 cm d'alcaria, arnb
l'aspecte d'ancia barbat, vestit de toga i calcat arnb els cnlcei
sennfnrii, sostenint un voliim a la m&esquerra. Prbxim a aquesta,
es traba una cama masculina de bronze de grandaria natural que
es podria identificar arnb u n déu o emperador divinitzat
(NOGALES, 1990,107).
Un altre dels apartats més destacats de l'estatuhria en bronze
esta compost pels exemplars destinats a la decoració de les
residencies de camp, les villne, algunes de les quals ocupen
posicions molt enlairades quant a la qualitat artística tecnica. En
aquest sentit cal destacar l'efeb nu &Antepera, obra que copia
u n original grec d'epoca clhssica (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,
100). No li queda al darrere y cap bhquic, recuperat als voltants
d e Serrato (Malaga) (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,100; BAENA,
1993, 33-41), corn també u n altre cap bronzí d'Aguilar de la
Frontera (Cbrdova) (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,100). Unes altres
dues magnífiques escultures que representen el déu Hypnos
decoraven sengles villne, una al terme de Jumella (Múrcia)
(RODA, 1990, 77; NOGLJERA i HERNANDEZ, 1993) i l'altra a
Almedinilla (Cbrdova) (RODRÍGUEZ OLIVA, 1990, 100;
VAQUERIZO, 1990, 125-154 i en premsa). De les terres que a
hores d'ara configuren la Comunitat Valenciana, a més d e
l'Apol.10 de Pinedo, tarnbé en procedeixen diverses figures de
bronze de dimensions reduides, relacionades arnb un context
con esculturas militares se localizan en Rosinos de Vidriales (Zainora),
Poza de la Sal (Btirgos), Huesca, Valerin (Ctrencn) (TRILLMICH, 4445). En algunos casos, como en Tarragona, la presencia de una estatua
militar está atestiguada por tinos mínimos restos de indumentaria,
localizados en la necrópolis romano-cristiana y que son un testimonio
más del destino que tuvieron piezas que en origen debieron emplazarse
en el foro provincial, desmnntekdo en el siglo V (RODA, 1990, 73).
Asimismo, debe considerarse dentro de la esfera militar algunos de los
bronces recuperados en el Noroeste peninsular, como la falera de Cidá
do Castro (Orense) y $1 águila de Carbedo (Lugo) que pudo pertenecer a
un estandarte (RODA, 1990,83).
Las estatttas ecttestres configtiran uno de los apartados más
destacados por su espectacularidad y valor simbólico. A este tipo debió
pertenecer itna cabeza de yballo fragmentada, procedente de Pollentia
(ARCE, 1990,21; RODA, 1990, 72), así como una pierna de jinete
procedente de Cerro Macareno (Sevilla) (Catálogo Exposición, 1990,
192, n-3). Aunque en ambos casos se ignora su emplazamiento
original, es sabido que la estatuas ecuestres solían estar tanto en los
espacios cívicos, especialmente los foros, como en instalaciones
cn'strenses, arcos o rnonii~nentosfirnerarios. Otros restos de posibles
imágenes ecitestres se registran en Tiermes, Tarragona y Amptirias, a
los que lzay que añadir los proporcionados por la doctrmentación
epigráfica y los pedestales de monumentos ecuestres. Un caso especial y
de discutida interpretación lo constituye la estattra de tin caballo de
bronce sin jinete que estaba dedicado al dios Dis Pater en el foro de
Mirnigua (Mulva, Sevilla) (ARCE, 1990,21).
Una buena parte de la estntuaria mayor en bronce debió tener como
destino las plazas públicas de las ciudades kispanorromanas, aunque
son mtry contados los ejemplares cuya procedencia segura coincida con
el foro. En Tiermes, en las excavacio~zesdel foro de los años 1910-1912,
además del supyesto Tiberio, destaca una figura de Apolo de 137 cm. de
altrrra (RODA, 1990, 80). En Mérida, en el foro presidido por el
denominado templo de Diana fue recuperada una interesantísima
representación del Genius Senatus, de 53 cm. de altura, con sil aspecto
de anciano barbado, vistiendo la toga y calzado con los calcei senatorii
y sosteniendo un volumen en su mano izquierda. Próxima a ésta, se
encontró una pierna innsculina de bronce de tamaño natural que podría
identificarse con 1112 dios o emperador divinizado (NOGALES, 1990,
107).
Otro de los apartados más destacados de la estntuaria en bronce está
cornptresto por los ejemplares destinados a la decoración de las
residencins de campo, las villae, algunos de los citales ocupan hrgares
muy elevados en ciranto a su calidad artística y técnica. En este sentido,
hay que destacar el efebo desnudo de Antequera, obra que copia un
original griego de época clásica (RODRIGUEZ O W A , 1990,100). No
le va a la zaga una cabe?n báquica, recupernda en las cercanías de
Servato (Málaga) (RODRIGUEZ OLWA, 1990, 100; BAENA, 1993,
33-41), así como oJra cabeza broncínen de Aguilar de la Frontera
(Córdoba), (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,100). Otras dos inagn~cas
esculttirns, representando al dios Hypnos, decoraban sendas villae,
trna en el ttnnino de Jumilla (Murcia) (RODA, 1990,77; NOGUERA
y HERNANDEZ, 1993) y la otra en Almedinjlla (Córdoba)
(VAQUERIZO, 1990,125-154 y en prensa; RODRIGUEZ O W A ,
1990, 100). De las tierras que en la actualidad configuran la
Comunidad Valenciana, además del Apolo de Pinedo, también proceden
varias figuras de bronce de tamaño reducido, relacionadas con ttn
contexto rttral, destacando dos imágenes de Mercurio, una de Ckilckes
[page-n-8]
L'APOL.LO DE PINEDO
rural. En destaquen dues imatges d e Mercuri, una de Xilxes
(Castelló) i l'altra de YAlcúdia q l x (Alacant), com també un
Neptú procedeiit de Dénia (RODA, 1990, 76) i una estatueta de
Traiguera (Castelló), la identificació de la qual amb Bacus no és
del tot segura (MANFRINI-ARAGNO, 1987, 66-67, fig. 54). De
Sagunt, a més del c9njunt ja esmentat de tretze ex-vots (BLECH,
1989, 43-91; RODA, 1990, 75), en procedeix una estatueta de
Mercuri, exposada al Museu Nacional de Dinamarca i datada
entre la meitat del segle 1i el regnat de Trajh, que és, de moment,
l'escultura d e major qualitat entre les de bronze que s'han
recuperat a Sagunt (SALSKOV ROBERTS, 1993, 395-404;
ARANEGUI, 1991,32-33).
La presencia d'estatuaria en bronze durant el Baix Irnperi és
realment insignificant en relació ,amb el nombre d'exemplars
datats en epoca altoimperial. Es probable q u e els canvis
esdevinguts a partir del segle 111incidiren de forma decisiva en la
demanda d'escultura major, sobretot la pública, circumstincia
que degué motivar una limitació de l'activitat dels tallers de
bronzistes al terreny estrictament domestic, atés el nombre i la
varietat d'objectes i utensilis datats als darrers segles de l'Imperi
(FUENTES, 1990,117-135).
La presencin de estntiinrin en broiice dirrniite el Bnjo Iinperio es,
desde liiego, iilsignificnizte eiz relncióiz coiz el iziíitiero de ejeiilplnres
feclzndos en épocn nltoit~iperinl.Es probnble qiie los cn~ilbiosncnecidos a
pnrtir del siglo 111 iticidiernil de foriiin decisivn en ln deiizniidn de
esciiltiirn innyor, sobre todo piíblicn, circiiizstniicin qiie debió iizotiunr
iinn liiiiitncióiz de ln nctividnd de los tnlleres de broiicistns nl ríinbito
estrictoiizeiite doinéstico, n jiizgnr por el nlíniero y vnriednd de objetos y
irfensilios feclzndos en los siglos postreros del Itnperio (FUENTES,
1990,117-135).
Nota: Amb la finalitat d'adequar la bibliografia a l'extensió
d'aquest breu resum sobre l'estatuiria en bronze a Hispinia, s'hi
inclouen només els treballs més recents en que es podri trobar la
bibliografia completa de cadascun dels exemplars esmentats en
aquest text.
Nota: Con el fin de adecuar la bibliografía a la extensión de este
breve resumen sobre la estatuaria en bronce en Hispania, se incluyen
sólo los trabajos más recientes en los que podrá encontrarse la
bibliografía completa de cada uno de los ejemplares mencionados en
este texto.
(Castellóii) y ln otrn de Ln Alciidin d: Elche (Alicnizte), nsí corno iliz
Neptiino procedeiite de Deliin (RODA, 1990, 76) y litzn esfatirilln de
Trnigiiern (Cnstellón), cuyn ideiitificncióii col1 Bnco no es del todo
segiirn (MANFRRVI-ARAGNO, 1987, 66-67, fig. 54). De Saguiito,
ndeleliirís de! y liieiiciorindo coiijliizto de 13 exvotos (BLECH, 1989,4391; RODA, 1990,75), procede iiizn estntliilln de Merciirio, expuestn eii
el Miaeo Nncioiinl de Diiznmorcn y feclindn entre In initnd del siglo 1 y
el reiizndo de Trnjnizo que es, por el iizo~rzeizto,la escultiirn de iiznyor
cnlidnd entre las de brotzce reciiperndns en Sngiiiito ( S A L S K O V
ROBERTS, 1993,395-404; ARANEGUI, 1991,32-33).
BIBLIOGRAFIA
ARANEGUI, C. (1991), "Un Mercurio de bronce hallado en Sagunt", dins Sngiiiitiiiiz y el innr, Valencia, pp. 32-33.
ARCE, J. (19821, El togndo roinniio de broizce hnllndo eiz Perinte (Grnizndn), Granada.
ARCE, J.(1990), "Los bronces romanos de Hispania", dins Los broiices roiiznnos en Espnñn. Madrid, pp. 15-26.
BAENA, L. (1993), "La cabeza broncínea de Serrato (Málaga)", dins ARCE, J. y BURKHALTER, F. (coord.), Broizces y religiórz rolizaiza.
Actas del Congreso Internacional de bronces antiguos (Madrid 1990). Madrid, pp. 33-40.
BELTRAN LLORIS, M. (1976), Arqileologín e liistorin de lns ciiidndes aiztigiins del Cnbezo de Alcnlrí en Azniln (Teriiel), Saragossa.
BIANCHI BANDINELLI, R. (19841, L'nrte roiizniin, Roma.
FUENTES, A. (1990), "Los bronces bajoimperiales en Hispania", dins Los broizces roinnizos en Espnñn, Madrid, pp. 117-135.
MANFRINI-ARAGNO, 1. (1987), Bnccl~iisdnirins les broiizes helléizistiqiies et roinniiis. Les ~rtisnizset leur répertoire, Lausana.
MOSTALAC, A. i GUIRAL, C. (1992), "Decoraciones pictóricas y cornisas de estuco del Cabezo de Alcalá de Azaila (Teruel)", Revisto
dlArqiieologin de Poizeiit, 2, pp. 123-153.
NOGALES, T. (1990), "Bronces romanos en Augusta Emerita", dins Los bronces roinniios eiz Espnñn, Madrid, pp. 103-116.
NOGUERA, J. M. i HERNANDEZ, E. (1993), El Hypnos de Jiiitlilln y el reflejo de ln mitologín en ln plrísticn rorriniin de ln regióiz de Miircin,
Múrcia.
RODÁ! 1. (1990))"Bronces romanos de la Hispania citerior", dins Los broizces rornniios en Espnñn, Madrid, pp. 71-90.
RODRIGUEZ OLIVA, P. (1990), "Los bronces romanos de la Bética y la Lusitania", dins Los broizces roinnizos en Espníín, Madrid, pp. 91-102.
SALSKOV ROBERTS, H. (1993), "A bronze statuette of mercury found at Sagunto now in the Danish National Museum", dins ARCE,
J. y BURKHALTER, F. (coord.), Broilces y religióil ronmna, Actas del XI Congreso Internacional de bronces antiguos (Madrid 1990), Madrid,
pp. 395-404.
TRILLMICH, W. (1990), "Apuntes sobre algunos retratos en bronce de la Hispania romana", dins Los broizces roiilnizos en Espniln.
Madrid, pp. 37-50.
VAQUERIZO, D. (1990), "La decoración escultórica de la villa romana de 'El Ruedo' (Almedinilla, Córdoba)", Annles de Arqueología
Cordobesn, 1, pp. 125-154.
VAQUERIZO, D. (en prensa), "El Hypnos de Almedinilla (Córdoba). Aproximación formal e iconográfica", Mitteiliiízgeiz des Deutsclien
Archnologischen Itistitiits, Mndrider Abteiluizg, 35, pp. 230-245.
[page-n-9]
LA ESTATUARLA EN BRONCE
EN HISPANLA
La Península Iberica atresora un conjunt important
d'estatubia romana en bronze que seria més nodrit si se
n'haguera conservat un nombre major d'exemplars,
desapareguts per sempre, a causa del facil aprofitament d'aquest
metall una vegada fos de nou; la presencia d'aquests exemplars
queda testimoniada grhcies a la documentació epigrhfica
al.lusiva a statuae, simulacra o signa aerea, qualificatiu emprat per
a les imatges executades en bronze.
La celebració conjunta de l'exposició sobre Bronzes romnns a
Espanya, el 1990, i del XZ Congrés Internacional de Bronzes Antics,
serví per a oferir la primera visió de conjunt de les realitzacions
en aquest metall procedents de l'antic solar hispano-roma. A més
de l'abundor i la diversitat extraordinhries d'objectes
arqueolbgics exposats i descrits en el cathleg, fidel reflex de
l'ampli ús que, per als fins més diversos, van fer els romans
d'aquest metall, no hi ha dubte que l'estatuiria en representa
l'a~artatmés es~ectacular.
Per regla general, sota la denominació d'estatuhia s'inclouen
des de les figures d'escala reduida com, per exemple, el conjunt
de tretze ex-vots d'epoca republicana procedents de Sagunt
(BLECH, 1989,43-91; RODA, 1990,75), amb una alchia mitjana
de 15 cm, fins a les esthtues de grandhria igual o superior al
natural, com el togat de Periate ( P e r , Granada) (ARCE, 1982 i
1990,20; TRILLMICH, 1990; RODRIGUEZ OLIVA, 1990))que
arriba a 160 cm d'alchria; d'aquí que s'acostume a distingir entre
l'estatuhria major i la menor.
Per raons bbvies, és molt superior la proporció d'obres de
menors dimensions, com també és més freqüent trobar completes
les estatuetes que no les realitzacions de gran format. De fet,
llevat de casos aillats, la major part de l'estatuhria major ha
arribat als nostres dies en estat fragmentad.
La innegable estima que la societat romana manifestava pels
objectes artístics i artesanals en bronze va motivar que, tant
l'esfera pública com la privada, la política, la militar o la
religiosa, disposaren de realitzacions escultbriques en aquest
material.
La diversitat geogrhfica i cultural dels distints territoris que
configuraven el solar peninsular en epoca romana es tradueix en
una distribució de les troballes d'estatuhria en bronze on
+
Universitat de Valhcia.
La Península lbirica atesora un importante conjunto de estatuaria
romana en bronce que podría ser más nutrido de hnberse conseroado un
mayor número de ejemplares, desaparecidos para siempre a causa del
fácil renprovechamiento de este metal una vez fundido de nuevo y cuya
presencia queda atestiguada, gracias a la documentncióiz epigráficn
aliisiva a statuae, simulacra o signa aerea, calificativo empleado pnra
las figurasejecutadas etz bronce.
La celebración conjtinta de la exposición sobre Bronces Romanos
en España en 1990 y del XI Congreso Internacional de Bronces
Antiguos, sirvió pnra ofrecer la primera visión de conjunto de las
realizaciones en este metal, procedentes del antiguo solar
hispnnorromano. Además de la extraordinaria abundancia y diversidad
de objetos arqueológicos expuestos y descritos eiz su Catálogo, fiel reflejo
del amplio uso que para los fines más dispares hicieron los romanos de
este metal, no cabe duda que la estatuaria representa el apartado más
espectacular.
Por lo general, bajo la denominación de Estatlraria se incliryeiz
desde las figuras de escala reducida como, por ejemplo, el conjunto de 13
exvotos de época republicana procedentes de Sngutzto (BLECH, 1989,
43-91; RODA, 1990, 75), cuya altura media es de 15 cm., hasta las
estatuas de tamaño igual o superior al natural, como el togado de
Periate (Píñay, Granada) (ARCE, 1982 y 1990, 20; TNLLMICH,
1990; RODNGUEZ OLIVA, 1990) que alcanza 160 cm. de altura; de
ahíque suela distinguirsela estatuaria mnyor de la estatitaria menor.
Por razones ohias, es muy superior la proporción de obras de
menores dimensiones, como también es más frecuente encontrar
estatuillas completas que realizaciones eiz gran formato. De hecho, salvo
casos aislados, la mnyor parte de la estatuaria mayor ha llegado a
nuestros dhs en estado fragmentario.
El innegable aprecio que la sociedad romana manifestaba por los
objetos artísticos y artesanales en bronce, motivó que tanto la esfera
pública como privada, política, militar o religiosa, contase con
realizaciones escultóricas en este material.
La diversidad geogrRfca y cultural de los distintos territorios que
configuraban el solar peninsular en época romana, se traduce en una
distribución de los hallazgos de estatuaria en bronce en la qiie se aprecia
[page-n-2]
L'APOL.LO DE PINEDO
Cap pertanyent a una estatua togada descoberta a IznaUoz (Granada),coneguda com el Togat de Periate. I A seua identificació amb Yemperador Claudi
11el Gbtic, 268-270 d.C. planteja alguns dubtes. Museu Arqueolhgic Provincial de Granada. Foto Ministeri de Cuitura.
Cabeza perteneciente a estahra togndn desc~rbierfaen Iznalloz (GrnnndnJ, coriocih conlo Togado de Perinte. SI^ identificnción con el einpertldor Clnrrdio ii el Gótico,
268-270 d. de C. plantea algunas dudas. M~iseoArqueológico Proviticinl de Gmnndn. Foto Ministerio de Ctrltirrn.
[page-n-3]
Estatueta de bronze representantun &tir oferent. Forma part d'un conjunt de
13 ex-vots descoberts en un edifici de culte, anterior a les obres d'aterrassament del fdrum augusti de Sagunt. Segle 11 a.c. Museu de Sagunt. Foto
Ministeri de Cultura.
Estntirilla de bronce representando a irn sktiro oferente. Forma parte de irn corlji
nterwnzanrienfodel foro rugirsteo de Sngunto. Siglo U a. de C. Museo de Saprnto.
Foto Ministerio de Culburn.
Geni del Senat. Trobat davant de Ia facana occidental de l'anomenat Temple
de Diana a Merida (Badajod. Segona meitat del segle II d.C. Museu Nacional
d'Art Roma de Merida. Foto Ministeri de Cultura.
Genio del Senado. Hnllndo frente n In fnclindn occidentnl del dei~onrirzndoTetirplo de
Diana en Méridn (Bndnjd. Segrrtidn ir~itnddel siglo U d. de C Mrrseo Nnciorinl de
Arte Rmnnno deMtridn. Foto Ministerio de Cirltitrn.
s'apreaa una major cancentració de descobriments en bees molt
determinades, com, per exemple, la costa mediterrhnia, incloent-hi les Balears i les valls de l'Ebre i del Guadalquivir. Aquesta
proporció es restringeix de forma acusada a mesura que es
penetra a les terres de l'interior peninsular, que mostren un
panorama distint, i amb evidents signes d'arrelament en les
tradicions indígenes. Al Nord-oest, ja Garcia y Bellido va
observar la major abundancia d'estatues de bronze davant
l'escassa quantitat d'exemplars en pedra, arnb una proporció més
elevada al Conventus Bracaraugustanus que no al Asturum i
Lucmsis. Les fimiretes
a escala redwida hi constitueixen la nota
"
dominant, amb una forta presencia de divinitats de clara arel
clhssica, entre l ~ quals
s
destaquen, per la proliferaaó, Mercuri i
Minerva (RODA, 1990,831.
Els diferents graus de qualitat que s'aprecien en les estatues
de bronze estan en clara relació amb les dificultats que es
presentaven, sobretot als tallers de caire provincial, menys
avesats en I'execució d'estatuaria de bronze que els centres
especialitzats i dotats d'una major tradició. Aquestes diferencies
s'adverteixen de forma especial dins del camp del retrat. Així,
exemples com el cap i el peu d'un home jove pertanyent al rang
una mayor concentracióiz de descubrirnientos en áreas muy
determinadas como, por ejemplo, la costa inediterránea, ademrís de las
Baleares y los valles del Ebro y del Giiadnlqiiivir. Esta proporción se
restringe de formn acusada, a medida que se penetrn en las tierras del
interior peninsular que muestran un panorama distinto y con evidentes
signos de arraigo cori las tradiciones indígenas. En el Noroeste, ya
García y Bellido advirtió la mayor abundancia de esculturas de bronce
frentea la escasa cantidad de ejemplares en piedra, con una proporción
más elevada en el conventus Bracaraugustanus que en el Ashuum y
Lucensis. Las figurillas a escala reducida coizstituyen la nota
dominante con una fuerte presencia de divinidades de clnra rnignmby
clásica, destacando por su proliferación, Mercurio y Minem (RODA,
1990,83).
Los diferentes grados de calidad que se aprecian en las astatuas de
bronce estbn en clara relación con las dificultades que se presentaban
sobre todo en talleres de carácter provincial, menos adiestrados en la
ejecución de estatiiaria en bronce que los centros especializados y
dotados de una mayor tradición. Estas diferazcins se advierten de forma
especial en el ámbito del retrato. Así, ejemplos como la cnbeza y pie de
un hombre joven perteneciente al rango senatorial, descilbiertos en
[page-n-4]
L'APOL-LODE PINEDO
-
-
-
Cap d'estatua d'efeb. Trobat a la finca Las Piletas, Antequera (Malaga). Segle
11d.C. Museu Municipal d'Antequera. Foto Ministeri de Cultura.
Cnbezn de estntirn de efebo. Hnllndn eii la fiiicn Lns Piletns, Aiifeqiiera (Milngn).
Siglo 11 d . de C. Mirseo Mirnicipnl de Aiifeqiiern. Foto Miiiisterio de Cultirrn.
ptatueta representant Mercuri. Trobada a la finca L'Alter, Xilxes (Casteii6).
Epoca imperial. Museu Histbric Municipal de Borriana. Foto Ministeri de
Cultura.
Estnfirilln representniido a Mercirrio. Hnllndn eii 10 fiticn L'Alter, Chilclies
(Casfelldri). Épocn iiriperinl. Museo Histórico Mu~iicipnlde Birrriann. Foto
Ministerio de Cirltirrn.
senatorial, descoberts a Ercavica (Conca), o el suposat retrat de
Tiberi, procedent d e Tiermes, revelen unes mans poc
farniliqitzades arnb la retratística en bronze, fins a l'extrem de
plantejar dubtes sobre la filiació del cap de Tiermes amb
I'emperador Tiberi (TRILLMICH, 1990, 40-41). En el cas del
personatge d'Ercavica s'observen defeetes de fosa, i fins i tot en
queden traces del motle primitiu. Per contra, l'extraordinhia
qualitat d'un altre retrat de Tiberi, descobert a les acaballes del
segle passat a Maó, a banda de no plantejar dubtes
d'identificació, permet considerar-lo obra importada, eixida d'un
taller especialitzat (TRILLMICH, 1990,41-43).
No obctant aixo, Irelevada qualitat tecnica i artística no
sempre garanteix una interpretació segura del personatge
representat. Aquest és el cas dels dos retrats, l'un masculí i l'altre
femení, recuperats al temple in aiztis drAzaila (Terol), en
companyia de les restes d'un cavall, respecte als quals no hi ha
acord general quant a la identificació, ni tampoc quant a la
cronologia (BELTRAN LLORE, 1976,459 SS; TRLLLMICH, 1990,
48-50; RODÁ, 1990, 77-78; MOSTALAC i GUIRAL, 1992,123153). August jove, Gai Cesar, Qurnt JuniHisph o un membre de
Yaristocricia local per al personatge mascdí, i Scribonia, Lívia,
Juno o Victoria per al femení, que guarda una semblanga evident
amb una altre cap diademat procedent de Fuentes de Ebro
Ercavica (Czrencn) o el slrpuesto retrato de Tiberio, procedente de
Tierrnes, revelan unas manos poco familiarizadas coiz la retrntísticn eiz
bronce, hnsta el extremo de plantear dudas sobre la filiación de la cabeza
de Tiermes con el emperador Tiberio (TRILWWCH, 1990,40-41). En el
caso del personaje ercavicense, se observan fallos de fusión, quedando
incluso huellas del molde primitivo. En cambio, la extraordinaria
calidad de otro retrato de Tiberio, descubierto a finales del siglo pasado
en Mnhón, aparte de no plantear dudas sobre su identificación,permite
considerarlo obra importada, surgida de un taller especializado
(TRTLLMICH, 1990,41-43).
No obstante, la elevada calidad técnica y artística izo siempre
gnrantizn una interpretación segura del personaje representado. Este es
el caso de los dos retrntos, tino masculino y otro femenino, recuperados
en el templo in antis de Azaila (Teruel), junto con los restos de un
caballo y sobre los que no hay ncuevdo genpl sobre su identificación,
como tampoco sobre su cronología (BELTRAN LLOXIS, 1976,459 SS.;
TRILLMICH, 1990, 48-50; RODA, 1990, 77-78; MOSTALAC y
GUIRAL, 1992,123-153). Augusto joven, Gayo César, Quinto Juiiio
Hispano o un miembro de la aristocracia local para el personaje
masculino; Scribonia, Livia, Juno o Victoria para el femenino, que
guarda un evidente parecido con otra cabeza diademada procedente de
Fuentes de Ebro (Zaragoza), constituyen las diversas propuestas sobre
[page-n-5]
Cap del déu Hipnos. Trobat a la vil.la romana El Ruedo, Almedinilla (Cbrdova).Primera meitat del segle II d.C. Museu Municipal d'Almediniia. Foto Desiderio
Vaquerizo.
Cnbezn del dios Hypiios. Hnllndn etl ln villa ronmiia El Ruedo, Aliiiedíiiilln (Córdobn). Priii~erniiiitnd del siglo 11 d. de C. Mirseo Mililiciynl de Alinediililln. Fofo Desiderio
Vnq~~erizo.
(Saragossa), en constitueixen les diverses propostes, sense que
cap trobe el consens unanime dels especialistes.
Un altre exemple il.lustratiu d'aquestes dificultats el
constitueix el denominat togat de Periate (Píñar, Granada), pel
lIoc en que se'l va descobrir, fortuitament, el 1982, que representa
un home d'edat madura i 1,60 m d'al~hia,vestit arnb toga i arnb
signes d'elevat rang social. Pel semblant arnb els retrats de
Claudi 11 el Gotic, Arce ha suggerit, &identificar-lo arnb aquest
emperador (ARCE, 1982; RODRIGUEZ OLIVA, 1990, 94),
proposta que planteja dubtes a uns altres autors (TRILLMICH,
1990, 47-48). En qualsevol cas, és possible que el cap no
pertanguera al cos original, sinó que s'hi afegira en un moment
posterior, circumstincia que s'esdevenia arnb certa freqüencia,
sobretot en ambients militars.
Pel que fa a l'esfera urbana privada, un dels retrats més
sobresortints és la dama flivia d'Empúries, que constitueix una
de les estampes més conegudes de l'estatuiria romana a
Hispania, a causa del pentinat en "niu d'abella", arnb rulls molt
prominents (RODA, 1990,74).
Les característiques de l'emplacament influien de forma
decisiva a I'hora de triar el tema a representar. Així, a les
instal.lacions militars, era obligada la presencia de l'estitua
imperial en bronze (ARCE, 1990, 21), instalalada en el sncellirrn
lns que ningutzn e~rcueirtrnel consenso unánime de los especinlistns.
Otro ejemplo ilustrntivo de estns dificliltndes lo constitltye el
deno~nitzndotogndo de Perinte (Píñnr, Grnnndn), por el htgnr en que fite
descubierto fortttitnmente, en 1982, que representn n un hombre de edad
mndurn y 1,60 in. de nltitrn, vestido con togn y con signos de elevndo
rnrzgo social. Por su pnrecido con los retrntos de Clnitdio II el Gótico,
Arce h t slrgerido identificarlo con este elnperndor (ARCE, 1982;
RODRIGUEZ O L N A , 1990,94), propiiestn que plnnten dudns n otros
autores (TRTLLMiCH, 1990,47-48). Eiz cttnlquier caso, es posible que
la cnbezn izo perteireciese nl cuerpo origitml, sino que se nílnniese en un
inornento posterior, circiirzsta~rcinque ncontecín con ciertn frecttencin,
sobre todo en nmbieíztes inilitnres.
Por lo qiie se refiere al ámbito ltrbnno privado, ltiro de los retratos
~írríssobresnlierrtes, es ln dnrnn finvin de A~npuriasqiie constituye iinn
de las estnmpns inrís conocidas de ln estatt~arinro~nnnnen Hispn~zia,
debido si4 peiilndo en "nido de nbejn" con rizos rntry prorni~zentes
(RODA, 1990,74).
h s cnrncterísticns del e~nplnznmientoinfluían de formn decisivn n
ln horn de escoger el tema n represetztnr. Así, en lns instnlnciones
niilitnres era oblignda la preserrcin de la estntiin irnperinl en bronce
(ARCE, 1990, 21), sitiindn en el sacellum de los principia inter
[page-n-6]
L'APOLeLO DE PINEDO
'ir'
Estatueta representant Mercuri assegut sobre una roca. Procedeix de
í'Alcúdia d'Elx. Epoca imperiai. Museu Arqueolbgic Nacional. Foto Ministeri
de Cultura.
wiarurra i~pesentantNeptú. Sosté un galfí en la m i esquerra, mentre que el
k a dret
~ esti alfat en actitud d'agafar el trident. Trobada a Dénia (Alacant).
Epoca imperial.Museu de Sant Pius V de Valencia. Foto Ministeri de Cultura.
Estntirilln represeiftniidon Mercirrio se~ztndosobre nrzn rocn. Procede de L7 Alcitdin
de Elche. Época ii~iperinl.Mirseo Arqiteológico Nnciorial. Foto Miriisterio de Cirltirrn.
Estntirilln represe~ztnridon Nepfir~ro.Soctierze ir11 delfírl eri ln innrio izqiiierdn,
rsieritras qite el brnzo derecho estrf nluido en ~ctitridde ngnrrnr el tridente. Hnllndn en
Deriin (Alicante). Época i~nperinl.Museo de Snri Pío V , Vnleizcin.Fofo Miiiisterio de
Czrltirrn.
dels principin inter signo, és a dir,entre les insígnies militars, com
apareix en una moneda de Cnesnrnugustn, datada en el s. 413 a.c.,
al revers de la qual figuren tres insígnies plantades sobre sengles
socols i, a i'anvers, també sobre pedestals, les estatues d'August
i, al costat, de Gai i Luci Cesars (TRILLMICH, 1990,43).
En clara relació amb l'ambient castrense, I'emperador es
representava abillat amb la indumentaria militar. Deia Plini (Nnt.
hist., XXXIV 18) sobre aquest particular: grnecn res niliil velare, nt
contrn Ronzana nc lnilitaris thornces nddere (&S costum grec no
cobrir el cos; per contra, «és costumn dels soldats romans afegir-hi la cuirassa~)(BIANCHIBANDINELLI, 1984,lO).
La imatge thoracntn de l'emperador mantenia evidents vincles
amb el model oficial d'esthtua imperial militar, representat per
l'August de Prima Porta. Paradoxalment, l'exemplar hispa miilor
conservat &estatua militar no procedeix &un campament roma,
sinó que va ser rescatat de les aigües d~ I'OceA Atlantic, davant
de l'illot de Sancti Petri a Cadis (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,94),
al costat de diversos blocs de pedra corbats, units per grapes de
plom. La presencia d'una mascara d'Okeanos en la cuirassa
podria aleludir al lloc d'exposició, Gades, ciutat oberta a
l'Atlantic (TRILLMICH, 1990, 47). Uns altres vestigis que es
signa, es decir, entre lns itzsignins inilitnres, coino apnrece en i~iin
moneda de Caesaraugusta, fechndn en el 413 n. de C. en ciiyo reverso
figuran tres insignins pln~ztndnssobre sendos zócnlos y en el nzverso,
también sobre pedestnles, lns estntuns de Augusto junto con Gayo y
Lucio Césares (TRILLMiCH, 1990,43).
En clara relnción con el n~nbientecnstrense, el imperator se
representaba ntnvindo con ln indiimentnrin ~izilitar,incltridn ln cornzn,
thorax, de acuerdo con una costuinbre muy roinatla descritn por Pli~zio
CNat. hist., X X I W , 18: graeca res nihil velare, at contra Romana
ac militaris thoraces addere) (BIANCHI BANDlNELLl, 1984,lO11).
Ln imagen thoracata del emperndor niaiztenín evidentes víizcitlos
con el modelo oficinl de estntlrn irnperinl militnr, representndo por el
Augitsto de Prima Portn. Pnrndójicnrnente, el ejeinplnr hispntlo inejor
conserundo de estatiin militnr no procede de iiiz cnmpninento rornnno,
sino 9iie fue rescntndo de lns nguns del í?cedi~oAtlántico, delnnte del
islote de Sancti Petri en Cddiz (RODXIGUEZ O L N A , 1990, 94),
junto con varios bloques de piedrn ci~rvndos,unidos por grnpns de
plomo. La presencia de unn rnáscnrn de Okeanos en ln cornzn, podrín
aludir a su lugar de exposición, Gades, ciudnd nbiertn al Atlántico
(TlULLMICH, 1990,47). Otros vestigios 9ite pueden ser relncioimdos
[page-n-7]
L ' E S T A T U ~ AEN BRONZE
1
poden relacionar arnb escultures rnilitars es localitzen a Rosinos
d e Vidriales (Zamora), Poza de la Sal (Burgos), Osca, Valeria
(Conca) (TRILLMICH, 44-45). En alguns casos, corn a Tarragona,
la presencia d'una estatua militar esta testimoniada per unes
restes mínimes d'indumentaria, localitzades a la necrbpoli
romano-cristiana, i que són un testimoniatge del destí que van
tenir unes peces que, en origen, degueren altar-se al fbrum
provincial, desmantellat al segle V (RODA, 1990, 73). Així
mateix, cal considerar dins de l'esfera militar alguns dels bronzes
recuperats al Nord-oest peninsular, corn la falera de Cidá do
Castro (Ourense) i l'hguila d~ Carbedo (Lugo), que pogué
pertinyer a un estendard (RODA, 1990,831.
Les esthtues eqüestres configuren u n dels apartats més
destacats per l'espectacularitat i el valor simbblic. A aquest tipus
degué perthnyer un cap de c ~ v a lfragmentat
l
procedent d e
Pollentin (ARCE, 1990,21; RODA, 1990, 72), corn també una cama
d e genet procedent d e Cerro Macareno (Sevilla) (Cntdleg
Exposició, 1990, 192, núm. 53). Bé que en ambdós casos se
n'ignora l'emplaqament original, és sabut que les estatues
eqüestres solien estar als espais cívics, especialment els fbrurns,
corn també en instal.lacions castrenses, arcs o monuments
funeraris. Unes altres restes de possibles imatges eqüestres es
registren a Tiermes, Tarragona i Empúries; cal afegir-hi les
proprocionades per la documentació epigrhfica i els pedestals de
monuments eqüestres. Un cas especial i de discutida
interpretació el constitueix l'esthtua &un cavall de bronze sense
genet que estava dedicat al déu Dis Pater al fbrum de Munigua
(Mulva, Sevilla) (ARCE, 1990,21).
Una bona part de l'estatuiria major en bronze degué tenir
corn a destinació les places públiques de les ciutats hispanoromanes, encara que n'hi ha ben pocs exemplars la procedencia
segura dels quals coincidesca arnb el fbrum. A Tiermes, en les
excavacions del fbrum, els anys 1910-1912, a més del suposat
Tiberi, hi destaca una figura d'Apol.10 de 137 cm. d'al~hria
(RODA, 1990, 80). A Merida, al fbrum presidit pel denominat
temple d e Diana, es va recuperar una interessantíssima
representació del Genitis Senatirs, d e 53 cm d'alcaria, arnb
l'aspecte d'ancia barbat, vestit de toga i calcat arnb els cnlcei
sennfnrii, sostenint un voliim a la m&esquerra. Prbxim a aquesta,
es traba una cama masculina de bronze de grandaria natural que
es podria identificar arnb u n déu o emperador divinitzat
(NOGALES, 1990,107).
Un altre dels apartats més destacats de l'estatuhria en bronze
esta compost pels exemplars destinats a la decoració de les
residencies de camp, les villne, algunes de les quals ocupen
posicions molt enlairades quant a la qualitat artística tecnica. En
aquest sentit cal destacar l'efeb nu &Antepera, obra que copia
u n original grec d'epoca clhssica (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,
100). No li queda al darrere y cap bhquic, recuperat als voltants
d e Serrato (Malaga) (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,100; BAENA,
1993, 33-41), corn també u n altre cap bronzí d'Aguilar de la
Frontera (Cbrdova) (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,100). Unes altres
dues magnífiques escultures que representen el déu Hypnos
decoraven sengles villne, una al terme de Jumella (Múrcia)
(RODA, 1990, 77; NOGLJERA i HERNANDEZ, 1993) i l'altra a
Almedinilla (Cbrdova) (RODRÍGUEZ OLIVA, 1990, 100;
VAQUERIZO, 1990, 125-154 i en premsa). De les terres que a
hores d'ara configuren la Comunitat Valenciana, a més d e
l'Apol.10 de Pinedo, tarnbé en procedeixen diverses figures de
bronze de dimensions reduides, relacionades arnb un context
con esculturas militares se localizan en Rosinos de Vidriales (Zainora),
Poza de la Sal (Btirgos), Huesca, Valerin (Ctrencn) (TRILLMICH, 4445). En algunos casos, como en Tarragona, la presencia de una estatua
militar está atestiguada por tinos mínimos restos de indumentaria,
localizados en la necrópolis romano-cristiana y que son un testimonio
más del destino que tuvieron piezas que en origen debieron emplazarse
en el foro provincial, desmnntekdo en el siglo V (RODA, 1990, 73).
Asimismo, debe considerarse dentro de la esfera militar algunos de los
bronces recuperados en el Noroeste peninsular, como la falera de Cidá
do Castro (Orense) y $1 águila de Carbedo (Lugo) que pudo pertenecer a
un estandarte (RODA, 1990,83).
Las estatttas ecttestres configtiran uno de los apartados más
destacados por su espectacularidad y valor simbólico. A este tipo debió
pertenecer itna cabeza de yballo fragmentada, procedente de Pollentia
(ARCE, 1990,21; RODA, 1990, 72), así como una pierna de jinete
procedente de Cerro Macareno (Sevilla) (Catálogo Exposición, 1990,
192, n-3). Aunque en ambos casos se ignora su emplazamiento
original, es sabido que la estatuas ecuestres solían estar tanto en los
espacios cívicos, especialmente los foros, como en instalaciones
cn'strenses, arcos o rnonii~nentosfirnerarios. Otros restos de posibles
imágenes ecitestres se registran en Tiermes, Tarragona y Amptirias, a
los que lzay que añadir los proporcionados por la doctrmentación
epigráfica y los pedestales de monumentos ecuestres. Un caso especial y
de discutida interpretación lo constituye la estattra de tin caballo de
bronce sin jinete que estaba dedicado al dios Dis Pater en el foro de
Mirnigua (Mulva, Sevilla) (ARCE, 1990,21).
Una buena parte de la estntuaria mayor en bronce debió tener como
destino las plazas públicas de las ciudades kispanorromanas, aunque
son mtry contados los ejemplares cuya procedencia segura coincida con
el foro. En Tiermes, en las excavacio~zesdel foro de los años 1910-1912,
además del supyesto Tiberio, destaca una figura de Apolo de 137 cm. de
altrrra (RODA, 1990, 80). En Mérida, en el foro presidido por el
denominado templo de Diana fue recuperada una interesantísima
representación del Genius Senatus, de 53 cm. de altura, con sil aspecto
de anciano barbado, vistiendo la toga y calzado con los calcei senatorii
y sosteniendo un volumen en su mano izquierda. Próxima a ésta, se
encontró una pierna innsculina de bronce de tamaño natural que podría
identificarse con 1112 dios o emperador divinizado (NOGALES, 1990,
107).
Otro de los apartados más destacados de la estntuaria en bronce está
cornptresto por los ejemplares destinados a la decoración de las
residencins de campo, las villae, algunos de los citales ocupan hrgares
muy elevados en ciranto a su calidad artística y técnica. En este sentido,
hay que destacar el efebo desnudo de Antequera, obra que copia un
original griego de época clásica (RODRIGUEZ O W A , 1990,100). No
le va a la zaga una cabe?n báquica, recupernda en las cercanías de
Servato (Málaga) (RODRIGUEZ OLWA, 1990, 100; BAENA, 1993,
33-41), así como oJra cabeza broncínen de Aguilar de la Frontera
(Córdoba), (RODRIGUEZ OLIVA, 1990,100). Otras dos inagn~cas
esculttirns, representando al dios Hypnos, decoraban sendas villae,
trna en el ttnnino de Jumilla (Murcia) (RODA, 1990,77; NOGUERA
y HERNANDEZ, 1993) y la otra en Almedinjlla (Córdoba)
(VAQUERIZO, 1990,125-154 y en prensa; RODRIGUEZ O W A ,
1990, 100). De las tierras que en la actualidad configuran la
Comunidad Valenciana, además del Apolo de Pinedo, también proceden
varias figuras de bronce de tamaño reducido, relacionadas con ttn
contexto rttral, destacando dos imágenes de Mercurio, una de Ckilckes
[page-n-8]
L'APOL.LO DE PINEDO
rural. En destaquen dues imatges d e Mercuri, una de Xilxes
(Castelló) i l'altra de YAlcúdia q l x (Alacant), com també un
Neptú procedeiit de Dénia (RODA, 1990, 76) i una estatueta de
Traiguera (Castelló), la identificació de la qual amb Bacus no és
del tot segura (MANFRINI-ARAGNO, 1987, 66-67, fig. 54). De
Sagunt, a més del c9njunt ja esmentat de tretze ex-vots (BLECH,
1989, 43-91; RODA, 1990, 75), en procedeix una estatueta de
Mercuri, exposada al Museu Nacional de Dinamarca i datada
entre la meitat del segle 1i el regnat de Trajh, que és, de moment,
l'escultura d e major qualitat entre les de bronze que s'han
recuperat a Sagunt (SALSKOV ROBERTS, 1993, 395-404;
ARANEGUI, 1991,32-33).
La presencia d'estatuaria en bronze durant el Baix Irnperi és
realment insignificant en relació ,amb el nombre d'exemplars
datats en epoca altoimperial. Es probable q u e els canvis
esdevinguts a partir del segle 111incidiren de forma decisiva en la
demanda d'escultura major, sobretot la pública, circumstincia
que degué motivar una limitació de l'activitat dels tallers de
bronzistes al terreny estrictament domestic, atés el nombre i la
varietat d'objectes i utensilis datats als darrers segles de l'Imperi
(FUENTES, 1990,117-135).
La presencin de estntiinrin en broiice dirrniite el Bnjo Iinperio es,
desde liiego, iilsignificnizte eiz relncióiz coiz el iziíitiero de ejeiilplnres
feclzndos en épocn nltoit~iperinl.Es probnble qiie los cn~ilbiosncnecidos a
pnrtir del siglo 111 iticidiernil de foriiin decisivn en ln deiizniidn de
esciiltiirn innyor, sobre todo piíblicn, circiiizstniicin qiie debió iizotiunr
iinn liiiiitncióiz de ln nctividnd de los tnlleres de broiicistns nl ríinbito
estrictoiizeiite doinéstico, n jiizgnr por el nlíniero y vnriednd de objetos y
irfensilios feclzndos en los siglos postreros del Itnperio (FUENTES,
1990,117-135).
Nota: Amb la finalitat d'adequar la bibliografia a l'extensió
d'aquest breu resum sobre l'estatuiria en bronze a Hispinia, s'hi
inclouen només els treballs més recents en que es podri trobar la
bibliografia completa de cadascun dels exemplars esmentats en
aquest text.
Nota: Con el fin de adecuar la bibliografía a la extensión de este
breve resumen sobre la estatuaria en bronce en Hispania, se incluyen
sólo los trabajos más recientes en los que podrá encontrarse la
bibliografía completa de cada uno de los ejemplares mencionados en
este texto.
(Castellóii) y ln otrn de Ln Alciidin d: Elche (Alicnizte), nsí corno iliz
Neptiino procedeiite de Deliin (RODA, 1990, 76) y litzn esfatirilln de
Trnigiiern (Cnstellón), cuyn ideiitificncióii col1 Bnco no es del todo
segiirn (MANFRRVI-ARAGNO, 1987, 66-67, fig. 54). De Saguiito,
ndeleliirís de! y liieiiciorindo coiijliizto de 13 exvotos (BLECH, 1989,4391; RODA, 1990,75), procede iiizn estntliilln de Merciirio, expuestn eii
el Miaeo Nncioiinl de Diiznmorcn y feclindn entre In initnd del siglo 1 y
el reiizndo de Trnjnizo que es, por el iizo~rzeizto,la escultiirn de iiznyor
cnlidnd entre las de brotzce reciiperndns en Sngiiiito ( S A L S K O V
ROBERTS, 1993,395-404; ARANEGUI, 1991,32-33).
BIBLIOGRAFIA
ARANEGUI, C. (1991), "Un Mercurio de bronce hallado en Sagunt", dins Sngiiiitiiiiz y el innr, Valencia, pp. 32-33.
ARCE, J. (19821, El togndo roinniio de broizce hnllndo eiz Perinte (Grnizndn), Granada.
ARCE, J.(1990), "Los bronces romanos de Hispania", dins Los broiices roiiznnos en Espnñn. Madrid, pp. 15-26.
BAENA, L. (1993), "La cabeza broncínea de Serrato (Málaga)", dins ARCE, J. y BURKHALTER, F. (coord.), Broizces y religiórz rolizaiza.
Actas del Congreso Internacional de bronces antiguos (Madrid 1990). Madrid, pp. 33-40.
BELTRAN LLORIS, M. (1976), Arqileologín e liistorin de lns ciiidndes aiztigiins del Cnbezo de Alcnlrí en Azniln (Teriiel), Saragossa.
BIANCHI BANDINELLI, R. (19841, L'nrte roiizniin, Roma.
FUENTES, A. (1990), "Los bronces bajoimperiales en Hispania", dins Los broizces roinnizos en Espnñn, Madrid, pp. 117-135.
MANFRINI-ARAGNO, 1. (1987), Bnccl~iisdnirins les broiizes helléizistiqiies et roinniiis. Les ~rtisnizset leur répertoire, Lausana.
MOSTALAC, A. i GUIRAL, C. (1992), "Decoraciones pictóricas y cornisas de estuco del Cabezo de Alcalá de Azaila (Teruel)", Revisto
dlArqiieologin de Poizeiit, 2, pp. 123-153.
NOGALES, T. (1990), "Bronces romanos en Augusta Emerita", dins Los bronces roinniios eiz Espnñn, Madrid, pp. 103-116.
NOGUERA, J. M. i HERNANDEZ, E. (1993), El Hypnos de Jiiitlilln y el reflejo de ln mitologín en ln plrísticn rorriniin de ln regióiz de Miircin,
Múrcia.
RODÁ! 1. (1990))"Bronces romanos de la Hispania citerior", dins Los broizces rornniios en Espnñn, Madrid, pp. 71-90.
RODRIGUEZ OLIVA, P. (1990), "Los bronces romanos de la Bética y la Lusitania", dins Los broizces roinnizos en Espníín, Madrid, pp. 91-102.
SALSKOV ROBERTS, H. (1993), "A bronze statuette of mercury found at Sagunto now in the Danish National Museum", dins ARCE,
J. y BURKHALTER, F. (coord.), Broilces y religióil ronmna, Actas del XI Congreso Internacional de bronces antiguos (Madrid 1990), Madrid,
pp. 395-404.
TRILLMICH, W. (1990), "Apuntes sobre algunos retratos en bronce de la Hispania romana", dins Los broizces roiilnizos en Espniln.
Madrid, pp. 37-50.
VAQUERIZO, D. (1990), "La decoración escultórica de la villa romana de 'El Ruedo' (Almedinilla, Córdoba)", Annles de Arqueología
Cordobesn, 1, pp. 125-154.
VAQUERIZO, D. (en prensa), "El Hypnos de Almedinilla (Córdoba). Aproximación formal e iconográfica", Mitteiliiízgeiz des Deutsclien
Archnologischen Itistitiits, Mndrider Abteiluizg, 35, pp. 230-245.
[page-n-9]