Publicaciones diversas
L'espiral de l'evolució humana
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
Vanesa Mora
2020
[page-n-1]
L’ANY DARWIN en el Museu de Prehistòria
de València (1809 – 2009)
El Museu de Prehistòria de València, des de la seua creació en 1927, ha
prestat especial dedicació a investigar l’evolució dels grups humans que
ocuparen el nostre territori al llarg de la història. Durant tot aquest temps,
la institució sempre ha estat oberta als avanços de la ciència, i, no hi ha
dubte que una de les aportacions més importants al coneixement del nostre origen ha sigut la de Charles Darwin.
Per aquest motiu, des del Museu, volem sumar-nos a la celebració del
200 aniversari del seu naixement i dels 150 anys de la publicació de
L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, amb un recorregut
pels principals esdeveniments de la vida en el planeta, especialment dels
homínids.
Et proposem un joc que et permetrà d’introduir-te, de la mà de Charles Darwin i d’altres grans pensadors de tots els temps, en el remolí d’idees que han tractat de donar resposta al misteri dels misteris:
¿D’ON VENIM?
¡Entra en L’espiral de l’evolució humana…, hi trobaràs molt més
que una resposta!
REGLES DEL JOC
L’ESPIRAL DE L’EVOLUCIÓ HUMANA és un joc de taula basat en el Joc de l’Oca, en el qual participen 2 o més jugadors
que han de moure la seua fitxa per un tauler en forma d’espiral amb 63 caselles. Cada jugador tira el dau quan és el
seu torn i avança la fitxa tantes caselles com indica el dau. Segons la casella on caiga pot avançar posicions, retrocedir
o perdre el torn. Guanya el primer que arribe al final.
OCA: Quan caus en una d’aquestes caselles has d’anar fins a l’oca següent, has de dir: «D’oca a oca i tire perquè
evolucionar toca», i tornes a tirar. Si caus en la casella 41, per poder avançar, hauràs de respondre a aquesta pregunta: «¿Quina és, segons Darwin, la clau per a interpretar la diversitat d’espècies?». (Llig l’apartat «Quatre postulats
fonamentals en la teoria de Charles Darwin»).
PONTS DEL PENSAMENT: Quan caus en un pont, avances o retrocedeixes fins a l’altre i dius: «De pont a pont i tire
perquè pensar és un goig», i després tornes a tirar.
MONESTIR: T’hi has d’esperar 3 tandes sense jugar. Mentrestant, aprofita per a meditar en les 3 passes que ha de
seguir tot bon científic: observar, reflexionar i traure conclusions.
POU DE LES IDEES: No pots tornar a tirar els daus fins que un altre jugador (o pensador) t’avance. Mentres algú passa
i t’ajuda, què tal si tu també penses en: ¿Com se’ls acudeixen als científics les idees genials?
DAUS: Quan caus en una d’aquestes caselles, avances o retrocedeixes fins a l’altra, dius: «De daus a daus i tire perquè
l’atzar així ho trau», i tornes a tirar.
LABERINT: T’has perdut en les discussions que va provocar la teoria de Darwin. Per a trobar de nou el camí, retrocedeix
fins a la casella 33.
PRESÓ: De vegades, presoners de les nostres idees, no podem pensar en solucions creatives als problemes. Com va dir
Albert Einstein: «És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici». T’hi has d’esperar 6 tandes sense jugar.
MORT: Tot i els avanços científics, encara queda molt per descobrir. Torna a la casella 1 i aquesta vegada para atenció
a cada pas del camí.
Museu de Prehistòria de València
Corona, 36 - 46003 València
Tel. informació: 963 883 579 / 963 883 565
www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-2]
Fa uns 3.800 milions d’anys, al nostre planeta començaren a donar-se les condicions necessàries perquè sorgira la vida.
Els primers ésser vius eren organismes molt senzills d’una sola cèl·lula, com la major part dels bacteris i protozous que
encara viuen entre nosaltres.
L’aparició dels organismes pluricel·lulars va suposar nous reptes evolutius: les diferents cèl·lules especialitzades hagueren
de cooperar per a sobreviure.
Les modificacions en l’atmosfera terrestre, gràcies a l’oxigen aportat pels cianobacteris, propiciaren el desenvolupament
de la vida animal a la Terra.
La força evolutiva i l’adaptació a un medi ambient canviant originaren una gran diversitat d’organismes que han anat
succeint-se al llarg del temps. Les restes fòssils són una prova contundent de la seua existència.
L’aparició dels primers mamífers, i entre ells l’ordre dels primats, va ser un pas decisiu cap al desenvolupament de l’espècie
humana actual, l’Homo sapiens.
QUATRE POSTULATS FONAMENTALS
EN LA TEORIA DE CHARLES DARWIN:
1. Les espècies no són immutables, canvien constantment, se n’originen unes i se n’extingeixen d’altres.
2. Aquests canvis són graduals i continus.
3. L’origen de la vida és únic, és a dir, tots els organismes descendeixen d’avantpassats comuns per un
procés continuat de ramificació de les espècies.
4. La selecció natural és la clau per a interpretar la
diversitat d’espècies.
Mecanismes bàsics de la selecció natural:
1.Quan sorgeix una variació en un individu d’una determinada espècie,aquesta pot ser avantatjosa, desavantatjosa o
neutra.
com
no sabia
IN
s
W
R
A
D
ariacion
ïen les v
u
d
, en
e
ro
u
p
es
em q
Ara sab
).
s
alies
n
m
io
o
c
a an
(muta
n
e
u
e
d
nètic
rt, es
codi ge
bona pa
ció del
a
b
c
li
p
u
lació am
en la d
n cap re
e
n
ls
e
te
d
o
s
ve
i que n
adaptati
ts
a
it
s
s
e
les nec
mes.
organis
Ara sabem que:
- L’evolució és un procés pel qual les diverses
espècies d’éssers vius, entre ells els humans,
han anat canviant en el temps a partir d’un
avantpassat comú.
- L’aparició de noves espècies, quasi sempre,
es produeix en poblacions que han quedat aïllades per canvis climàtics i tectònics.
2. Si la variació resulta avantatjosa en
un entorn concret, permet un grau més
elevat de supervivència.
- La força de l’evolució no té cap finalitat i és
un procés en constant moviment: va tindre lloc
en el passat, continua en el present i seguirà en
el futur.
3. Les variacions són heretables.
- Tal com ja va anticipar Charles Darwin, els
humans no som el centre ni el cim de l’evolució. Només som una més de les moltes línies
evolutives que coneixem.
4. Si es produeix més descendència
amb aquesta variació, té lloc un canvi
evolutiu per a l’espècie.
Producció: Museu de Prehistòria de València. Unitat de difusió, didàctica i exposicions.
Disseny de continguts: Eva Ripollés i Laura Fortea
Disseny, maquetació i il.lustracions: Vanesa Mora (@tacadetinta)
Fotografia: Arxiu del SIP
Correcció de textos: Unitat de normalització lingüística de la Diputació de València
PER A SABER-NE MÉS:
www.darwinday.org
www.darwin-online.org.uk
www.valencia.edu/cdciencia
www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-3]
ètica =
Teoria sint tural +
selecció na
genètica
50
Primers vertebrats:
peixos sense mandíbula
(505 milions d’anys)
51
Australopithecus afarensis
(fa 3,5 milions d’anys)
25
52
de
oluc
ió
26
l’ev
30
31
Ar
ra dipit
(4,5midu hecu
s
mili s
ons
d’a
nys
)
ó
ci
olu
ev
el’
Primers homìnids
(fa uns 6 milions d’anys)
29
28
In
La ici
et de
oli l b
(Ta ipe
nz dis
àn m
ia e
)
tza
rar
integ
i
il des prejudic
s fàc
n
És métom que u in)
un à rt Einste
(Albe
tzar
L’a
1
mb mandíbules
ns d’anys)
es-Louis
n
rc de Buffo
24
dels
assats
rats
Avantpts i verteb nys)
cordamilions d’a
(530
Ly
ell
les
ar
Ch
53
rd
James Watson
i Francis Crick
54
27
L’a
55
[page-n-4]
44
Rèptils
avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys)
G
a.
’any
s)
45
M
l
de
en
cessor
anys)
46
ster
rga
o e ons
Hom,8 milis)
(1 any
d’
17
ys)
s)
P
(3 rim
0
0 mers r
ilio èpt
n
s d ils
’an
y
or
re
g
19
20
47
c
Ocupa
c
ió
continen del
t euro-a
siàti
Apari
(315 mció dels am
fi
ilions
d’anys)bis
21
48
Peixos amb potes
(365 milions d’anys)
22
Primeres ferramentes
de la humanitat
(fa 2,5 milions d’anys)
49
Peixos amb mandíbules
(480 milions d’anys)
is
Georges-LouBuffon
Leclerc de
23
ètica =
Teoria sint tural +
selecció na
genètica
50
24
Prim
peix
(505
51
Austr
(fa
25
16
18
2
[page-n-5]
3
33
3
ste
Homo sapiens del s. XXI
pti
-Ba
an rck
e
J ma
La
(fa 35.000 anys )
Primers Homo sapiens
a Europa
ls
de
ió s nys)
c
ra é ’a
pa anz s d
Se imp ilion
x m
(6
1
32
Tots diferents,
tots iguals
56
Cova del Parpalló (Gandia)
Museu de Prehistòria
de València, Sala II
4
go
S
(10- ril·les epara
15 i o ció
mili ran d
ons gut els
d’a ans
nys
)
s
2
55
dels
assats
rats
Avantpts i verteb nys)
cordamilions d’a
(530
34
lar
l·lu
e
ic al
lur ter )
s p bila nys
e
sm a ’a
ni tri s d
ga ime ilion
r
O es m
d 40
(5
5
35
Mites sobre ón
l’origen del m
Avantp
simis i assat dels
(25 miliohumans
ns d’any
s)
Org
de s anism
(600 imetri es plur
mili a rad icel·lu
ons
lars
d’anial
ys)
57
6
36
Grècia:
istòtil
Demòcrit i Ar
Viatge en el H.M.S.
Beagle (1831-1836)
58
L’ADN demostra que
sapiens i neandertals
som espècies diferents
7
Aegyptopithecus
(30 milions d’anys)
noma
Ge
Projecte
Humà
37
59
3
Forma
de pri
(40 mil
Homo neanderth
(fa 200.000 anys)
60
Coanofl
avantpa
els anim
(850 mili
[page-n-6]
il
.S.
)
L’ADN demostra que
sapiens i neandertals
som espècies diferents
7
37
Aegyptopithecus
(30 milions d’anys)
38
8
Forma ancestral
de primats
(40 milions d’anys)
Homo neanderthalensis
(fa 200.000 anys)
60
Coanoflagel·lats:
avantpassats de tots
els animals
(850 milions d’anys)
9
rigen
Mites sobre l’o
dels humans
39
Mamífers insectívors
avantpassats
dels primats
(65 milions d’anys)
61
Aparició de les
cèl·lules eucariotes
(fa 2.100 milions d’anys)
62
41
10
àtiva)
egra (X
Cova Nde Prehistòria
Museu ncia, Sala II
de Valè
a)
or
ign
olomla Vallda de
B
l
e
ri
a d s de istò
Cov verne e Preh II
la
a
d
(T seu , Sa
Mu lència
Va
11
n
wi s
ar e le 9)
D
d
les n 185
ar ige s,
Ch ’or ècie
(L sp
e
res
inosau
dels d ent dels ys)
ió
c
n
Exti nvolupam ions d’an
i dese ers (65 mil
mamíf
40
La s
(fa 3 opa de
la v
.800
m
i
lionsida.
d’an
ys)
63
rs
ula
el·l anys)
c
i
un d’
es ons
ism mili
n
ga 0
Or 2.50
(fa
m
Ro
12
r
59
44
42
cu
pi
is
Genoma
Rè
av
del
(25
d’
a:
E
Avantpass
at
d
e
ls
m
a
m
(220 milionífers
s d’anys)
43
H
(fa omo
5 h
0
0.0 eide
00 lbe
a
ny rge
s) ns
13
ifaç
Un b
Projecte
Humà
spec
ial
molt
e
Homo antecesso
(fa 800.000 an r
ys)
15
14
16
4
[page-n-7]
L’ANY DARWIN en el Museu de Prehistòria
de València (1809 – 2009)
El Museu de Prehistòria de València, des de la seua creació en 1927, ha
prestat especial dedicació a investigar l’evolució dels grups humans que
ocuparen el nostre territori al llarg de la història. Durant tot aquest temps,
la institució sempre ha estat oberta als avanços de la ciència, i, no hi ha
dubte que una de les aportacions més importants al coneixement del nostre origen ha sigut la de Charles Darwin.
Per aquest motiu, des del Museu, volem sumar-nos a la celebració del
200 aniversari del seu naixement i dels 150 anys de la publicació de
L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, amb un recorregut
pels principals esdeveniments de la vida en el planeta, especialment dels
homínids.
Et proposem un joc que et permetrà d’introduir-te, de la mà de Charles Darwin i d’altres grans pensadors de tots els temps, en el remolí d’idees que han tractat de donar resposta al misteri dels misteris:
¿D’ON VENIM?
¡Entra en L’espiral de l’evolució humana…, hi trobaràs molt més
que una resposta!
REGLES DEL JOC
L’ESPIRAL DE L’EVOLUCIÓ HUMANA és un joc de taula basat en el Joc de l’Oca, en el qual participen 2 o més jugadors
que han de moure la seua fitxa per un tauler en forma d’espiral amb 63 caselles. Cada jugador tira el dau quan és el
seu torn i avança la fitxa tantes caselles com indica el dau. Segons la casella on caiga pot avançar posicions, retrocedir
o perdre el torn. Guanya el primer que arribe al final.
OCA: Quan caus en una d’aquestes caselles has d’anar fins a l’oca següent, has de dir: «D’oca a oca i tire perquè
evolucionar toca», i tornes a tirar. Si caus en la casella 41, per poder avançar, hauràs de respondre a aquesta pregunta: «¿Quina és, segons Darwin, la clau per a interpretar la diversitat d’espècies?». (Llig l’apartat «Quatre postulats
fonamentals en la teoria de Charles Darwin»).
PONTS DEL PENSAMENT: Quan caus en un pont, avances o retrocedeixes fins a l’altre i dius: «De pont a pont i tire
perquè pensar és un goig», i després tornes a tirar.
MONESTIR: T’hi has d’esperar 3 tandes sense jugar. Mentrestant, aprofita per a meditar en les 3 passes que ha de
seguir tot bon científic: observar, reflexionar i traure conclusions.
POU DE LES IDEES: No pots tornar a tirar els daus fins que un altre jugador (o pensador) t’avance. Mentres algú passa
i t’ajuda, què tal si tu també penses en: ¿Com se’ls acudeixen als científics les idees genials?
DAUS: Quan caus en una d’aquestes caselles, avances o retrocedeixes fins a l’altra, dius: «De daus a daus i tire perquè
l’atzar així ho trau», i tornes a tirar.
LABERINT: T’has perdut en les discussions que va provocar la teoria de Darwin. Per a trobar de nou el camí, retrocedeix
fins a la casella 33.
PRESÓ: De vegades, presoners de les nostres idees, no podem pensar en solucions creatives als problemes. Com va dir
Albert Einstein: «És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici». T’hi has d’esperar 6 tandes sense jugar.
MORT: Tot i els avanços científics, encara queda molt per descobrir. Torna a la casella 1 i aquesta vegada para atenció
a cada pas del camí.
Museu de Prehistòria de València
Corona, 36 - 46003 València
Tel. informació: 963 883 579 / 963 883 565
www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-2]
Fa uns 3.800 milions d’anys, al nostre planeta començaren a donar-se les condicions necessàries perquè sorgira la vida.
Els primers ésser vius eren organismes molt senzills d’una sola cèl·lula, com la major part dels bacteris i protozous que
encara viuen entre nosaltres.
L’aparició dels organismes pluricel·lulars va suposar nous reptes evolutius: les diferents cèl·lules especialitzades hagueren
de cooperar per a sobreviure.
Les modificacions en l’atmosfera terrestre, gràcies a l’oxigen aportat pels cianobacteris, propiciaren el desenvolupament
de la vida animal a la Terra.
La força evolutiva i l’adaptació a un medi ambient canviant originaren una gran diversitat d’organismes que han anat
succeint-se al llarg del temps. Les restes fòssils són una prova contundent de la seua existència.
L’aparició dels primers mamífers, i entre ells l’ordre dels primats, va ser un pas decisiu cap al desenvolupament de l’espècie
humana actual, l’Homo sapiens.
QUATRE POSTULATS FONAMENTALS
EN LA TEORIA DE CHARLES DARWIN:
1. Les espècies no són immutables, canvien constantment, se n’originen unes i se n’extingeixen d’altres.
2. Aquests canvis són graduals i continus.
3. L’origen de la vida és únic, és a dir, tots els organismes descendeixen d’avantpassats comuns per un
procés continuat de ramificació de les espècies.
4. La selecció natural és la clau per a interpretar la
diversitat d’espècies.
Mecanismes bàsics de la selecció natural:
1.Quan sorgeix una variació en un individu d’una determinada espècie,aquesta pot ser avantatjosa, desavantatjosa o
neutra.
com
no sabia
IN
s
W
R
A
D
ariacion
ïen les v
u
d
, en
e
ro
u
p
es
em q
Ara sab
).
s
alies
n
m
io
o
c
a an
(muta
n
e
u
e
d
nètic
rt, es
codi ge
bona pa
ció del
a
b
c
li
p
u
lació am
en la d
n cap re
e
n
ls
e
te
d
o
s
ve
i que n
adaptati
ts
a
it
s
s
e
les nec
mes.
organis
Ara sabem que:
- L’evolució és un procés pel qual les diverses
espècies d’éssers vius, entre ells els humans,
han anat canviant en el temps a partir d’un
avantpassat comú.
- L’aparició de noves espècies, quasi sempre,
es produeix en poblacions que han quedat aïllades per canvis climàtics i tectònics.
2. Si la variació resulta avantatjosa en
un entorn concret, permet un grau més
elevat de supervivència.
- La força de l’evolució no té cap finalitat i és
un procés en constant moviment: va tindre lloc
en el passat, continua en el present i seguirà en
el futur.
3. Les variacions són heretables.
- Tal com ja va anticipar Charles Darwin, els
humans no som el centre ni el cim de l’evolució. Només som una més de les moltes línies
evolutives que coneixem.
4. Si es produeix més descendència
amb aquesta variació, té lloc un canvi
evolutiu per a l’espècie.
Producció: Museu de Prehistòria de València. Unitat de difusió, didàctica i exposicions.
Disseny de continguts: Eva Ripollés i Laura Fortea
Disseny, maquetació i il.lustracions: Vanesa Mora (@tacadetinta)
Fotografia: Arxiu del SIP
Correcció de textos: Unitat de normalització lingüística de la Diputació de València
PER A SABER-NE MÉS:
www.darwinday.org
www.darwin-online.org.uk
www.valencia.edu/cdciencia
www.museuprehistoriavalencia.es
[page-n-3]
ètica =
Teoria sint tural +
selecció na
genètica
50
Primers vertebrats:
peixos sense mandíbula
(505 milions d’anys)
51
Australopithecus afarensis
(fa 3,5 milions d’anys)
25
52
de
oluc
ió
26
l’ev
30
31
Ar
ra dipit
(4,5midu hecu
s
mili s
ons
d’a
nys
)
ó
ci
olu
ev
el’
Primers homìnids
(fa uns 6 milions d’anys)
29
28
In
La ici
et de
oli l b
(Ta ipe
nz dis
àn m
ia e
)
tza
rar
integ
i
il des prejudic
s fàc
n
És métom que u in)
un à rt Einste
(Albe
tzar
L’a
1
mb mandíbules
ns d’anys)
es-Louis
n
rc de Buffo
24
dels
assats
rats
Avantpts i verteb nys)
cordamilions d’a
(530
Ly
ell
les
ar
Ch
53
rd
James Watson
i Francis Crick
54
27
L’a
55
[page-n-4]
44
Rèptils
avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys)
G
a.
’any
s)
45
M
l
de
en
cessor
anys)
46
ster
rga
o e ons
Hom,8 milis)
(1 any
d’
17
ys)
s)
P
(3 rim
0
0 mers r
ilio èpt
n
s d ils
’an
y
or
re
g
19
20
47
c
Ocupa
c
ió
continen del
t euro-a
siàti
Apari
(315 mció dels am
fi
ilions
d’anys)bis
21
48
Peixos amb potes
(365 milions d’anys)
22
Primeres ferramentes
de la humanitat
(fa 2,5 milions d’anys)
49
Peixos amb mandíbules
(480 milions d’anys)
is
Georges-LouBuffon
Leclerc de
23
ètica =
Teoria sint tural +
selecció na
genètica
50
24
Prim
peix
(505
51
Austr
(fa
25
16
18
2
[page-n-5]
3
33
3
ste
Homo sapiens del s. XXI
pti
-Ba
an rck
e
J ma
La
(fa 35.000 anys )
Primers Homo sapiens
a Europa
ls
de
ió s nys)
c
ra é ’a
pa anz s d
Se imp ilion
x m
(6
1
32
Tots diferents,
tots iguals
56
Cova del Parpalló (Gandia)
Museu de Prehistòria
de València, Sala II
4
go
S
(10- ril·les epara
15 i o ció
mili ran d
ons gut els
d’a ans
nys
)
s
2
55
dels
assats
rats
Avantpts i verteb nys)
cordamilions d’a
(530
34
lar
l·lu
e
ic al
lur ter )
s p bila nys
e
sm a ’a
ni tri s d
ga ime ilion
r
O es m
d 40
(5
5
35
Mites sobre ón
l’origen del m
Avantp
simis i assat dels
(25 miliohumans
ns d’any
s)
Org
de s anism
(600 imetri es plur
mili a rad icel·lu
ons
lars
d’anial
ys)
57
6
36
Grècia:
istòtil
Demòcrit i Ar
Viatge en el H.M.S.
Beagle (1831-1836)
58
L’ADN demostra que
sapiens i neandertals
som espècies diferents
7
Aegyptopithecus
(30 milions d’anys)
noma
Ge
Projecte
Humà
37
59
3
Forma
de pri
(40 mil
Homo neanderth
(fa 200.000 anys)
60
Coanofl
avantpa
els anim
(850 mili
[page-n-6]
il
.S.
)
L’ADN demostra que
sapiens i neandertals
som espècies diferents
7
37
Aegyptopithecus
(30 milions d’anys)
38
8
Forma ancestral
de primats
(40 milions d’anys)
Homo neanderthalensis
(fa 200.000 anys)
60
Coanoflagel·lats:
avantpassats de tots
els animals
(850 milions d’anys)
9
rigen
Mites sobre l’o
dels humans
39
Mamífers insectívors
avantpassats
dels primats
(65 milions d’anys)
61
Aparició de les
cèl·lules eucariotes
(fa 2.100 milions d’anys)
62
41
10
àtiva)
egra (X
Cova Nde Prehistòria
Museu ncia, Sala II
de Valè
a)
or
ign
olomla Vallda de
B
l
e
ri
a d s de istò
Cov verne e Preh II
la
a
d
(T seu , Sa
Mu lència
Va
11
n
wi s
ar e le 9)
D
d
les n 185
ar ige s,
Ch ’or ècie
(L sp
e
res
inosau
dels d ent dels ys)
ió
c
n
Exti nvolupam ions d’an
i dese ers (65 mil
mamíf
40
La s
(fa 3 opa de
la v
.800
m
i
lionsida.
d’an
ys)
63
rs
ula
el·l anys)
c
i
un d’
es ons
ism mili
n
ga 0
Or 2.50
(fa
m
Ro
12
r
59
44
42
cu
pi
is
Genoma
Rè
av
del
(25
d’
a:
E
Avantpass
at
d
e
ls
m
a
m
(220 milionífers
s d’anys)
43
H
(fa omo
5 h
0
0.0 eide
00 lbe
a
ny rge
s) ns
13
ifaç
Un b
Projecte
Humà
spec
ial
molt
e
Homo antecesso
(fa 800.000 an r
ys)
15
14
16
4
[page-n-7]