Back to top

La numismàtica ibèrica i les primeres monedes

Sala VIII
Les monedes s’inventaren en la costa grega d’Àsia Menor cap al 625 aC. Entre els segles V i III aC, mercaders, navegants i mercenaris van portar algunes peces encunyades per les ciutats gregues del Mediterrani occidental, però esta nova forma de diners només va començar a ser comú des de la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), quan cartaginesos i romans van posar en circulació milions de monedes per a finançar les seues tropes. Aquella massa monetària va incloure emissions peninsulars (hispano-cartagineses, emporitanes i ibèriques) i importades (gregues, púniques, romanes i celtes), la gran majoria de plata i valorades pel seu contingut metàl·lic.
En la sala es mostren monedes gregues i púniques importades junt amb emissions de les quatre seques ibèriques valencianes identificades: Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti (Xàtiva), Kelin (Els Villares) i Kili. Junt amb elles s’exposen les peces d’altres seques peninsulars i les monedes romanes que també es van utilitzar en època republicana. Finalment es mostra el tresor de Los Villares (Caudete de las Fuentes), xicoteta acumulació de riquesa que inclou monedes junt amb peces de joieria en or i plata.

Vitrines

Back to top