Cova del Parpalló. Gandia. 1931

1931Mariano Jornet Perales
A les excavacions realitzades durant els anys anteriors en la Cova del Parpalló (Gandia), s'havia deixat intacta la part del fons de la gran cambra. Aquesta part va ser l'excavada enguany, el que es va fer amb una precaució major si cap que per al restant de la cova amb el fi de que no es perguera ninguna observació ni ninguna resta per menuda que fora.
Algunes novetats s'han presentat. Entre aquestes destaca l'aparició de vàries plaques grans de pedres amb animals pintats en roig, negre o groc; els exemplars amb animals ben caracteritzats no passen de mitja dotzena pero el fet de tindre la seua cronologia segura els dona un valor extraordinari per al problema de l'evolució de l'art durant el paleolític superior. Un detall que té el seu interés, es el de que vàries de les pintures presenten el contorn gravat rústicament.
Dins dels quatre metres de nivells magdalenians han pogut establir-se, quatre períodes que corresponen amb prou exactitut als quatre inferiors dels sis que H. Breuil establí a base de les troballes franceses. I no deixa de resultar curiós el fet de trobar-se, no soles una cultura magdaleniana tan al Sud, sinó que ella coincidisca tan completament en la successió del magdalenià en comarques situades molt cap a l'interior de França. Al llarg de totes aquestes etapes del magdalenià, l'art, en plaques de pedra gravades, és molt abundant i mostra curiosos dibuixos d'animals (cérvol, cabra, cavall, bou, porc senglar) i geomètrics; poc a poc es veu la seua variació des dels gravats fins i prou perfectes de les capes superiors fins els més rústics i de línies múltiples dels inicis del magdalenià. Quant a les peces de sílex repeteixen els tipus coneguts de l'época i el seu treball va fent-se, més rude a mesura que retrocedim en el magdalenià fins aplegar al període inicial en que és estrany trobar una peça hàbilment tallada."
Tot això canvia amb prou rapidesa en entrar en el premagdalenià. Des dels 4 als 4'50 metros (...) Els sílex son ben tallats, molts presenten retocs i alguns dels seus tipos son be clàssics: fulles de dors rebaixat i puntes de La Gravette (...) Si bé pot considerar-se aquest nivell com equivalent a l'aurinyacià final, el ser en part continuació del període anterior i la presència en ell d'algunes rares puntes de treball solutrià poden autoritzar també la denominació que va proposar en la recent visita a la nostra col·lecció el savi francés H. Breuil, de solutrià llevantí final.
No menys sorprenent és la capa inferior (...) des dels 4'50 metros fins els 5'25 metros. Ací estem ja plenament dins de la tècnica solutriana, però al costat de les puntes de fulla de llorer apareixen les d'aletes i pedúncul amb gran varietat de formes, totes elles meravelloses pel seu treball i pel que suposa l'aparició de tipus que fins ara s'havien cregut propis del neolític, en un nivell solutrià.
A partir dels 5'25 metres fins aplegar als 6'25 han desaparegut les puntes solutrianes d'aletes i pedúncul al igual que les puntes de dors rebaixat i mossa, continuant en canvi les solutrianes de fulla de llorer; estem, per tant, en un solutrià normal ple, amb art encara. Algunes puntes amb retoc parcial ens indiquen que ens trobem en el proto-solutrià en el nivell inferior a 6,25 metros, sense que desapareixca del tot el gravat i la pintura.

(La Labor del Servicio de Investigaciones Prehistóricas y su Museo en el pasado año 1931: 5-11)
Back to top